'Montsemar i les estrelles' és una novel·la extraordinària que - si és que hem de classificar o encasellar els llibres - podria ser classificada o encasellada com a novel•la psicològica, és a dir una novel·la en la qual es prima el coneixement profund d'un determinat personatge o personatges per damunt d'aspectes purament argumentals.El viatge en qüestió que ens proposa l'Arian és un viatge cronològic pel cervell d'una noia diguem-ne autista que creix a l'ombra de la postguerra, a finals dels anys cinquanta. Dic 'diguem-ne autista' perquè la noia - anomenada Montsemar - pateix d'una síndrome molt específica, dita 'de savant', que confesso que desconeixia del tot però que es veu que afecta un 10% dels autistes i els símptomes de la qual combinen una vida imaginativa interioritzada molt viva i brillant amb una gran falta de comunicació amb el món exterior. Vet aquí, de fet, el primer encert del llibre: la tensió existent entre els esdeveniments exteriors - incloent-hi fragments de programes de ràdio i altres indicis que ens recorden que som als anys cinquanta - escrit en lletra normal, i el punt de vista de la Montsemar - poètic, imaginatiu, de vegades delirant - escrit en lletra cursiva.

Leer Mas »